Haig de felicitar l’equip de jugadors i tècnics per la feina feta durant al derbi contra el Barça. La mentalitat de l’equip va ser exemplar i vàrem plantar cara de tu a tu sense complexes. Uns complexes que en més d’una ocasió sembla que no hem pogut gestionar, ja que normalment, en aquests partits tan importants pel sentiment periquito, la sensació d’impotència ha predominat. Ja que en més d’una ocasió ens hem vist superats pel Barça d’una forma aclaparadora, i no tant pels mèrits del contrari, sinó perquè l’Espanyol semblava “arrugat” davant d’un partit tant important. Com si contra el Barça juguéssim especialment malament, sense que l’equip pogués posar en pràctica el seu joc habitual en els partits de casa. I encara menys quan el marcador es posava en contra, ja que era com que s’ajuntaven la precipitació i una mena de mala sort que només apareixia contra el Barça.
Doncs bé, sembla que aquest any ha sigut tot el contrari, a excepció d’aquells 5 minuts en que va semblar que apareixien altre cop aquells moments en que sembla que res surt bé i que van costar el gol en contra. El més impressionant de tot, va ser precisament que després del gol del Barça, quan el més fàcil era caure en el desànim i pensar que els plans s’havien trencat, l’equip es va mantenir ferm i fidel al plantejament inicial. Això no és gens fàcil de fer psicològicament parlant, ja que quan un equip sap que no és el favorit per guanyar i ben aviat li marquen un gol, és com si es posés en marxa un mecanisme mental en el que es confirma la teoria inicial i és com si el cervell deixés d’esforçar-se per aconseguir recuperar-se. Aquest mecanisme mental és el que crec que ajuda als equips “grans” a guanyar per golejada. Ja que tots hem vist partits en els que l’equip”petit” semblava plantar cara fins que apareixia el primer gol en contra, i després només quedava resar perquè no caiguessin mitja dotzena de gols més. Alguns diran que això passa perquè llavors l’equip “s’ha d’obrir” i llavors cauen les golejades. Potser si, però jo que m’ho miro tot des de la perspectiva psicològica, crec que en més d’una ocasió, les golejades dels equips grans tenen a veure amb aquest mecanisme psicològic que he anomenat. Aquest mecanisme té nom, i se sol anomenar desesperança apresa, que apareix quan el cervell interpreta que per molt que s’esforci, no podrà millorar la situació, i per tant el rendiment cau en picat, fent aparèixer el sentiment d’impotència que permet als equips “grans” apoderar-se del partit.
L’Espanyol va demostrar que estava ben preparat mentalment pel derbi, i sobretot estava preparat per assumir l’adversitat i continuar lluitant sense perdre en cap moment els papers. L’equip va demostrar que sap a lo que juga i es va mantenir fidel al sistema, sense caure en la precipitació i imprecisió per culpa la desesperança apresa, que hagués sigut el més fàcil.
Seria fantàstic que l’equip en sortís reforçat d’aquest derbi, ja que és clar que si s’aconsegueix mantenir aquesta mentalitat l’Espanyol no serà més l’equip
No hay comentarios:
Publicar un comentario